Tot va començar d’allò més bé. Missa d’acció de gràcies amb l’Esperit Sant de protagonista. El Senyor Rector ens esperonava a seguir el camí de Jesús ressuscitat i compartir-lo, com a Emaús, amb els germans a l’Eucaristia. Com sempre, celebració litúrgica acurada amb cants i música adients a la importància de la celebració. I la festa va continuar al claustre.

La barbacoa. El millor de la barbacoa no era la carn, botifarres, costelles,…, que també. El millor era aquella colla d’enamorats de la comunitat que de bon matí ja brasejaven les botifarres, organitzaven taules, repartien beguda i tenien cura que tothom estigués ben servit. El servei i la disponibilitat dels feligresos, fent vida les paraules de Jesús, era el millor aliment de la vida comunitària.

Una mica de màgia per acabar, per Cesc Vives. La verdadera màgia, per no era l’aparició de objectes en llocs inversemblants, la màgia sorgia del conviure la vida de fraternitat, del goig i l’alegria, de la complicitat de feligresos que no es coneixien però que parlaven entre ells com si es conegueren de sempre, tots diferents, tots units per la fe.

Per la tarda, l’últim Cafè Teològic del curs. Tema complicat que es fa proper i comprensible en ambient distès. El món està a l’inrevés, l’Església orienta. Les persones estem massa a prop dels impulsos massa humans. Hem d’estar més a prop de Déu i més lluny dels nostres egoismes. La parròquia, com a part de l’Església, ens ajuda i forma. Estem en època d’eleccions. Cal escollir l’opció més adient, la que ens pot donar millor servei amb la qual podem aconseguir el camí òptim per assolir la nostra missió, la que ens va proposar Jesús quan s’enlairava per tornar amb el Pare: “Aneu per tot el món i prediqueu la Bona Nova de l’Evangeli”. Escollir és una opció, evangelitzar és la conseqüència de donar allò que se’ns ha donat. El temps de Pasqua ens ho recorda. La parròquia assumeix el seu paper com a guia i mestre.

Al final del dia feien ressò les paraules del Senyor a l’Evangeli: “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna... Me’n vaig i torno al vostre costat...” I vàrem veure Jesús de nou al nostre costat, en la cara del germà que compartia un bocí de la seva vida, un dia especial qualsevol. Qualsevol? No, el dia de la parròquia.

Joaquim Buxó