(cliqueu per ampliar)

Hi ha un dit català que diu "Les bones festes comencen per la vigília". I ben bé es pot dir que així va ser al Pelegrinatge de la Parròquia a Lourdes.

A principis d'agost vàrem rebre informació sobre el pelegrinatge que organitzava la parròquia al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, i sense pensar-ho gaire ens hi varem apuntar. Tots, d'una o d'altra manera, estàvem ja preparats per a aquest important esdeveniment: Uns ja teníem pensat anar-hi, però no trobàvem amb qui, d’altres estaven esperant tenir vacances a l'agost, d'altres no sabien ben bé què fer aquests dies però tenien Lourdes a la ment. Tots i cada un de nosaltres va ser cridat per "La Senyora".

La vigília va ser molt moguda. Mossèn Joan Bladé la nit abans encara rebia inscripcions d'última hora i varem fer ple complert: En total 65! La Mare de Déu ens esperava amb els braços oberts especialment en aquest any Jubilar de la Misericòrdia.

El viatge va transcórrer amb molta pau. Es respirava un ambient de cordialitat, afecte, i germanor que va fer que ens adaptéssim a tot sense problemes (que no van haver-hi... Cap ni un!!!!).

I us preguntareu: com és això possible? Jo només trobo una explicació: Anàvem de la mà de la Mare de Déu, al seu costat, a visitar-la, a resar-li.

Vàrem estar al mateix lloc on Ella es va aparèixer a Bernadeta l'any 1858 i vàrem beure l'aigua que brollava de la font que Ella mateixa va fer sorgir de terra! Ens banyàrem en aquelles mateixes aigües, li vam fer homenatge a la Processó de les Torxes amb el rés del Sant Rosari i vàrem acompanyar a Jesús en el Santíssim Sagrament en la Processó dels Malalts. Com podia anar alguna cosa malament?

Us preguntareu també com es possible que féssim tantes coses. Perquè ho varem fer tot, tot de tot! Doncs, perquè estava molt ben organitzat!!! No van haver-hi corredisses, ni males cares, cada cosa tenia el seu temps i el temps just que es necessitava per cada cosa. A més a més Mn. Joan (que va practicar la bonica virtut de la paciència amb tots nosaltres) ens assistia espiritualment amb la celebració de la Missa diària, les confessions, la coroneta de la Divina Misericòrdia...

Només tinc paraules d'agraïment. Primer a la Mare de Déu de Lourdes, que ens portés de la mà; a la Parròquia, per haver organitzat el pelegrinatge; i a Mossèn Bladé, per acompanyar-nos i tenir tanta paciència. Segur que l'any que ve repetirem. "La Senyora" ens espera.

Roser Lorda, pelegrina