El diumenge 23 de novembre es va iniciar el cicle de xerrades «Temes d’actualitat a la Concepció». El primer ponent va ser el germà Ramon Martín, sacerdot de l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu, que va tractar el tema del virus de l’ebola.

El rector de la Parròquia, mossèn Ramon Corts, va introduir la trobada tot recordant la consideració de màrtirs dels sacerdots que han mort a causa d’aquesta malaltia, atenent malalts a l’Àfrica, en especial els Germans de l’Ordre de Sant Joan de Déu Miguel Pajares i Manuel García Viejo.

El germà Ramon Martín va iniciar la seva exposició recordant que en les darreres setmanes, només en dos hospitals de la Ordre, els de Monrovia (Libèria) i Lunsar (Sierra Leona), han mort 5 religiosos i 13 treballadors sanitaris a causa de l’ebola. I va destacar que segons les dades de la OMS, fins al 20 de novembre d’enguany, ja han mort 5.400 persones i n’hi ha 15.145 de contagiades als països més afectats: Libèria, Guinea Conarky i Sierra Leona.

Respecte a la crisi de l’ebola a Espanya, el germà Ramon Martin va glosar la figura dels dos sacerdots repatriats i finalment morts a l’Hospital Carlos III. Del germà Miguel Pajares, a qui coneixia i amb qui havia conviscut bastants anys a Madrid, va dir que «era un magnífic germàsacerdot hospitalari, un entranyable èsser humà i un amant apassionat de la gent d’Àfrica, amb la que ha conviscut uns 20 anys de la seva vida tant a Ghana com a Libèria».

Del germà Manuel Garcia Viejo va recordar les paraules que va pronunciar el Superior General de la Ordre, Germà Jesús Etayo, en el seu funeral: «Era un home senzill, amable, una mica tímid i allunyat de protagonismes, preocupat i ocupat tota la seva vida pels pobres i els malalts que havia d’atendre».

Déu estar enmig del dolor: Diu la germana Paciencia: «Encara que molts no ho creguin, a la missió és possible abraçar Déu mateix (...). El mal és com un terratrèmol, que ho arrasa tot; però després algú sobreviu».

Esperança enmig de la obscuritat: Quan li van comunicar que estava infectada, no es va alterar i ni tant sols va pensar que moriria. I deia: «Jo sabia que Déu estava allà, encara que fos en silenci i no se separava de mi. Precisament vaig dir que si estava viva era perquè Ell volia que seguís vivint, perquè tenia una nova missió per a mi».

Actitud de total donació: Ara, la seva sang, com a persona curada, és molt valuosa per ajudar a curar-se a d’altres. I malgrat que no es va acceptar els seu trasl.lat a Espanya quan estava malalta, ara sí que hi ha viatjat per donar la seva sang. I ho argumenta així: «Vaig pensar que havia de tornar el bé pel mal».

Plorar amb els que ploren i intercedir pels pobres: Diu la germana Paciencia: «El que Déu ha donat, la natura i totes les riqueses que hi ha al món, són per compartir amb els qui menys tenen. El continent africà està sagnant de dolor. (...). Jo no entenc que els païssos rics no estiguin fent alguna cosa seriosa perquè aquest continent aixequi el cap i deixi de sofrir».

L’heroisme, viscut com l’actitud natural del cristià: Un periodista li va preguntar a la germana Paciencia: Si pogués aturar el temps i tornar a un segon abans de contagiar-se pel mateix malalt de l’ebola, sabent que s’infectaria, tornaria a curar les seves ferides?. La seva resposta va ser automàtica: «clar que sí!».

CARLES SALAT